Doble titulació d'Arts Digitals i Animació La Salle Campus Barcelona URL

Doble titulació d'Arts Digitals i Animació

Comunicació visual

Descripció
L’assignatura estableix, en una primera part, els coneixements teòrics que permetran la comprensió de la realitat social i cultural de la comunicació a través de l’estudi de la semiòtica aplicada. S'estudiarà els aspectes inherents al procés de comunicació, la comunicació verbal i no verbal, per tal d’entendre la interdisciplinarietat del fenomen comunicatiu. L’estudiant ha de conèixer les estratègies de comunicació en la transmissió d'imatges i les característiques dels diferents llenguatges visuals. Tanmateix, l’estudiant coneixerà i analitzarà críticament el procés de significació dels productes culturals i artístics tant textual com visual (fotografia, l'espai domèstic o urbà, publicitat, cinema, periòdic, revistes, obres d'art, literatura, etc.).
Tipus assignatura
Tercer - Obligatoria
Semestre
Anual
Curs
2
Crèdits
4.00
Coneixements previs
Objectius

RA92 L'alumne coneix els processos de creació d'una empresa de comunicació o creativa.

Continguts

Tema 1. Història de la imatge. Es realitzarà un breu repàs per la història de la imatge des de les pintures rupestres fins a l'actualitat. S'analitzaran els diferents processos de creació, circulació i recepció de les imatges en cada època i els seus respectius significats i implicacions per la configuració de la societat actual.
Tema 2. Introducció a la semiòtica. S'estudiaran els principals conceptes, característiques i mètodes de la semiòtica sorgides des dels seus inicis realitzades per Peirce, així com la teoria sorgida en la dècada de 1960 de la connotació i denotació i la crítica ideològica de Roland Barthes i el seu projecte semiològic.
Tema 3. Comunicació Visual. S'analitzarà els diversos mitjans de comunicació visual (fotografia, publicitat, cinema i videoart) a través del mètode semiòtic i la seva relació amb el context sociohistòric i cultural.
Tema 4. Proxèmica. Estudi de la producció de significats en l'espai real i/o virtual i la seva relació amb el cos i els objectes.

Metodologia

Al principi de cada tema es realitzaran classes magistrals d'introducció als diferents blocs temàtics on el docent introduirà conceptes bàsics del tema. A continuació, l'estudiant participarà activament a l'aula a través de diverses activitats didàctiques basades en les metodologies docents actives, relacionades a continuació, amb l'objectiu que l'estudiant adquireixi els coneixements sobre la semiòtica de la comunicació visual i sàpiga aplicar-los en el seu àmbit professional de forma crítica i constructiva. L'avaluació és contínua: al final de cada bloc temàtic es realitzarà una avaluació que consta de 01 examen individual i 04 pràctiques grupals, així com l'assistència i participació en classe.
MD1: Classe Magistral amb el suport de material audiovisual.
MD3: Flipped classroom.
MD4: Esdeveniments reals.
MD5: Aprenentatge basats en projectes.
MD6: Peer Instruction.

Avaluació

Avaluació convocatòria ordinària:

Activitats Pràctiques: 90%
Avaluació de cada exercici pràctic al final de cada bloc temàtic.
Nota mínima de cada una de les proves per a fer la mitjana >4/10.
Nota grupal.

Avaluació contínua: 10%
Participació de l’estudiant a classes, lliuraments dels exercissis i criteri del professor.

Avaluació extraordinària:
L’estudiant que no superi l’avaluació ordinària té l’opció d’aprovar l’assignatura a la convocatòria d’avaluació extraordinària.

Criteris d’avaluació per a totes les convocatòries:
En cas que els exàmens, exercicis o treballs a lliurar per part de l’alumne no presentin una correcta expressió escrita, gramatical i ortogràfica, la nota màxima serà un 4.
Si no es compleixen les condicions per aprovar la convocatòria, la nota màxima serà un 4.
Es tindrà dret a revisió de la nota d’examen en el dia fixat pel professor. En aquesta revisió es pot pujar o baixar la nota de l’estudiant.

Criteris avaluació
Bibliografia bàsica

Barba, Laura Alejandra (2011) Conocimiento, arte y ciencia en Nelson Godman. Jornadas de Investigación en Filosofía.
Barthes, Roland. (1964). Semiótica de la imagen publicitaria.
Barthes, Roland. (1957) Mitologías. Ed. Siglo XXI. México
Barthes, Roland (1986). “Retórica de la imagen”. En: Lo obvio y lo obtuso. Barcelona: Paidós.
Barthes, Roland (1986). “Análisis del mensaje Fotográfico” En Lo obvio y lo obtuso. Barcelona: Paidós.
Busquets, Luis (1977). Para leer la imagen: mass-media y educación.
David, Juan (2010). El espacio doméstico tras el soporte arquitectónico: claves para comprender el sentido multidimensional de lo íntimo en el dominio del hogar.
Debray, Régis (1994). “Las tres eras de la mirada”. En: Vida y muerte de la imagen. Historia de la mirada en Occidente. Barcelona: Paidós
Goodman, Nelson. (1990) Palabras, trabajos, mundos. In: Maneras de hacer mundos. Madrid: Ed: Visor
Hall. Edward (1985) “La proxémica” En: La nueva comunicación. (1984). Buenos Aires: Siglo XXI
Lapastora, Nuria. (2011). ¿Qué ves, cuando me ves? Y ¿cuándo no me ves? En: Actes. Agencia Feminista.
Losada, Flora (2001). El espacio vivido. Una aproximación semiótica.
Martín Prada, Juan (2018). El ver y las imágenes en el tiempo de internet. Madrid: Akal
Rodríguez, Juan Manuel (1993). Semiótica de la Comunicación Gráfica. México: Instituto Nacional de Bellas Artes

Material complementari