El pensament contemporani s'ha caracteritzat per una construcció assagística, crítica i aplicada, que indagava sobre els problemes urgents del món contemporani (sentit de l'existència, violència, fracàs de la proposta de la modernitat, alternatives econòmiques, modes d'exercici del poder, estructura política, etc.). Aquesta diversitat fa palesa la necessitat de pensar en profunditat la realitat circumdant i decidir sobre la possibilitat o no d'aportar solucions i/o alternatives.
Aquesta assignatura, en conseqüència, proporciona als estudiants una important capacitat d'anàlisi del món contemporani i els seus problemes amb certa perspectiva històrica, cultivant una visió holística i interconnectada d'aquests problemes, així com el desenvolupament i l'avaluació de les diferents propostes de solució han anat assajant en diferents corrents de pensament durant el segle XX.
UNITAT 1: Breu introducció general.
1.1. Context històric de la Filosofia Contemporània.
1.2. Mapa dels corrents contemporànies en filosofia.
UNITAT 2: Nietzsche i el canvi de segle
2.1 Nietzsche en el context.
2.2 El pensament de Nietzsche en les etapes i motius fonamentals.
UNITAT 3: Neokantisme, Historicisme i Vitalisme
3.1 El Neokantisme a l'Escola de Marburg: Natorp, Cassirer.
3.2 L'historicisme: Wilhelm Dilthey.
3.3 El vitalisme i les seues tendències: H. Bergson i Ortega i Gasset.
UNITAT 4: Filosofia de la Crisi i Fenomenologia.
4.1. Filosofia de la Crisi: Georg Simmel, Oswald Spengler.
4.2. Husserl i la fenomenologia.
UNITAT 5: L'Existencialisme.
5.1. Existencialisme a Alemanya: Karl Jaspers.
5.2. Existencialisme a França: J. P. Sartre, G. Marcel.
UNITAT 6: Heidegger i hereus.
6.1. Martin Heidegger.
6.2. Gadamer, Arendt i altres hereus de Heidegger.
UNITAT 7: Neopositivisme i Filosofia Analítica.
7.1. Bertrand Russell.
7.2. Ludwig Wittgenstein.
Per al desenvolupament de l'assignatura es faran servir les estratègies següents:
- Mètode expositiu: Presentació del contingut teòric mitjançant classe presencial i documentació a la plataforma.
- Anàlisi de textos i documents: Lectura personal dels materials que recullen els continguts principals de lassignatura. Preparació individual i posada en comú, en sessions grupals (presencials o virtuals).
- Protocols de classe: Exposicions dels estudiants resumint el que s'ha tractat a la classe anterior.
- Presentació escrita: Contestació i entrega per part de l'estudiant dels qüestionaris i anàlisi de lectures de les unitats temàtiques que es requereixin.
Convocatòria ordinària: Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària s'han d'haver realitzat totes les activitats objecte d'avaluació. Les activitats avaluables s'han de lliurar en les dates indicades pel/per la professor/a. Si per alguna raó degudament justificada i comunicada al/la professor/a, no s'haguessin pogut lliurar en el període fixat, es podrà fer abans de la data de realització de l'examen de l'assignatura, de manera que el/la professor/a les pugui qualificar, encara que en aquest cas no estarà obligat a remetre a l'alumne/a els seus comentaris sobre aquestes activitats. D'altra banda, l'alumne/a té dret a realitzar la prova escrita final, encara que no hagi lliurat totes les altres activitats objecte d'avaluació, però només es calcularà la nota final de l'assignatura si ha lliurat totes les activitats i segons els criteris davaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d'avaluació, constarà a l'acta com a "No presentat" a la convocatòria.
Convocatòria extraordinària: Els criteris d'avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades al curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades (inclosa la de la prova escrita final), a lespera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l'avaluació ordinària. Aquesta mesura s'aplica únicament a cada curs en vigor, de manera que, si no supera la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula suposarà la repetició de l'assignatura completa.
Prova Final: 40%.
Protocols de classe: 10%.
Comentaris de text: 30%.
Qüestionaris: 20%.
Giovanni Reale Dario Antiseri (1989) Historia del Pensamiento Filosófico y Científico. Barcelona, Herder, tomo III.
Belaval, Y., La filosofía en el siglo XX, México, S. XXI, 1989.
Bermudo, J.M. (dir.), Los filósofos y sus filosofías, Barcelona, Vicens Vives, 1983 (vol. 3).
Colomer, E., El pensamiento alemán de Kant a Heidegger. Tomo tercero. El postidealismo: Kierkegaard, Feuerbach, Marx, Nietzsche, Dilthey, Husserl, Scheler, Heidegger, Barcelona, Herder, 2002.
Cruz, M., Filosofía contemporánea, Madrid, Taurus, 2002.
Garin, E., La filosofía y las ciencias en el siglo XX, Barcelona, Icaria, 1983.
Garrido, M., Valdés, L. M., Arenas, L. (Coords.), El legado filosófico y científico del siglo XX, Madrid, Cátedra, 2005.
Hernández-Pacheco, Corrientes actuales de filosofía, Madrid, Tecnos, 1996 (vols. 1 y 2).
Lechte, J., 50 pensadores contemporáneos esenciales, Madrid, Cátedra, 2010.
Muguerza, J. y Cerezo, P. (eds.), La filosofía hoy, Barcelona, Crítica, 2000.
Paci, E., La filosofía contemporánea, Buenos Aires, Eudeba, 1987.
Sáez Rueda, L., Movimientos filosóficos actuales, Madrid, Editorial Trotta, 2009.
Villacañas, J. L., Historia de la filosofía contemporánea, Madrid, Akal, 1997.
Al començament de cada unitat el professor facilitarà a l'aula bibliografia específica sobre cadascun dels corrents a tractar.
DAgostini, F., Analíticos y Continentales, Madrid, Cátedra, 2009.
Laín Entralgo, P., Teoría y realidad del otro, Madrid, Alianza Editorial, 1983.
Jolivet, R., Las doctrinas existencialistas desde Kierkegaard a J.-P. Sartre, Madrid, Gredos, 1950.
Moran, D., Introducción a la Fenomenología, Barcelona, Anthropos, 2011.
Nudler, O. y Naishtat, F. (comps.), El filosofar hoy, Buenos Aires, Biblos, 2003.
Nudler, O. (ed.), Filosofía de la filosofía, Madrid, Editorial Trotta, 2010.