06 novembre 2018

Un nou projecte a l'Antàrtida ja està en marxa

A finals del mes de desembre, dos estudiants de La Salle-URL partiran cap a l'Antàrtida per seguir treballant en el projecte de telecomunicacions que es realitza des de 2003. Joaquim Porté, doctorand a La Salle-URL, i Josep Maria Masó, alumne del Màster en Telecomunicacions de la Salle, treballaran durant tres mesos a la base Antàrtica Juan Carlos I, base científica espanyola dependent del CSIC, situada a l'illa de Livingston.

El projecte que realitzen, Optimized HF transmission for Near Vertical Incidence Skywave (NVIS) links for remote sensors in Antarctica, està finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

Fins ara, la majoria dels sensors instal·lats per la comunitat científica espanyola a l'Antàrtida s'han col·locat a prop de les estacions, ja que l'accés a ells és complicat i es recullen les dades manualment. Amb aquest projecte es vol fer un pas endavant per millorar les capacitats de comunicació dels científics espanyols a l'Antàrtida, dissenyant una xarxa de sensors capaç de transmetre les dades dels sensors des de llocs molt remots (fins i tot en el continent) a l'Estació Antàrtica Joan Carles I. Aquesta xarxa utilitzarà la tecnologia NVIS que permet la comunicació entre nodes de fins a 250 km de distància utilitzant la reflexió de la ionosfera a la banda d'ones decamètriques (3-30 MHz). Ja que tant el senyal transmès com la rebuda provenen de la part superior de l'atmosfera, no es necessita línia de visió i no perd el senyal tot i que hi hagi obstacles. D'aquesta manera es podran cobrir grans àrees, fins 250km. La xarxa de sensors també permetrà velocitats de bits de fins a 20 d'kbps, suficient per a la transmissió de dades de sensors. La proposta també inclou la instal·lació d'un prototip complet de xarxa de sensors, tant per a dades com per missatgeria de text digital.

Amb aquesta millora en les telecomunicacions, els científics de la base no hauran de sortir a l'exterior a buscar els sensors que s'hagin instal·lat en diferents punts, sinó que rebrien directament a la base les lectures. A més, també s'està treballant en optimitzar l'ús de la potència d'aquests sensors per baixar el seu consum i que puguin ser més autònoms. Una xarxa de sensors com aquesta fa que l'àrea d'influència dels científics espanyols sigui més àmplia, i fa possible nous experiments.

Aquest sistema té també aplicacions senzilles en cas de desastres naturals, quan la majoria dels sistemes de comunicacions (telèfons mòbils, ràdio privada) fallen, ja que les xarxes d'alta freqüència que fan servir NVIS són la solució més àgil i econòmica per comunicar l'àrea afectada amb altres parts del país.

Posteriorment, a la tornada a Barcelona, els investigadors podran analitzar el funcionament dels sensors, com s'ha realitzat la comunicació mòbil i estudiar el comportament del canal de la ionosfera per a la transmissió de dades.

En aquest cas, els estudiants de La Salle-URL ja van provar aquest sistema aquest estiu amb èxit en el projecte solidari Urubamba, al Perú, per comunicar les comunitats locals situades en altitud i més incomunicades.

Josep Maria Masó i Joaquim Porte