No es requereixen.
Aquesta assignatura proposa aprofundir filosòficament les relacions entre religió i cultura contemporània, oferint a l'alumne lectures i mètodes que obrin nous horitzons per a la seva pròpia vocació investigadora. Aquest curs se centrarà l'atenció en la proposta d'alguns grans autors de l'anomenat «gir teològic de la fenomenologia francesa contemporània».
Religió i cultura. Tres aproximacions fenomenològiques: Levinas, Marion, Lacoste.
1. Introducció. Fenomenologia, religió i cultura.
2. Emmanuel Levinas (1906-1995):
2.1. La metafísica, l'altre i la idea de l'Infinit.
2.2. Religió, filosofia i humanisme.
3. Jean-Luc Marion (*1946):
3.1. Allò impossible i els fenòmens saturats.
3.2. La revelació com a possibilitat última.
4. Jean-Yves Lacoste (*1953):
4.1. Experiència i absolut. L´horitzó litúrgic de l´existència humana.
4.2. La fenomenicitat de Déu.
La metodologia docent que s'utilitzarà en la impartició de l'assignatura es concreta a:
Treball a l'aula:
Classes magistrals.
- Classes pràctiques, debat i comentari de textos a l'aula.
- Avaluació Contínua.
Treball o activitats fora de l'aula:
- Treball autònom de lalumnat.
- Tutories.
Convocatòria ordinària: Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària s'han d'haver realitzat totes les activitats objecte d'avaluació. Les activitats avaluables s'han de lliurar en les dates indicades pel professorat. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d'avaluació constarà a l'acta com a "No presentat" a la convocatòria.
Convocatòria extraordinària: Els criteris d'avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades al curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades, en espera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l'avaluació ordinària.
1. Treball escrit (50%): Treball escrit sobre alguna qüestió, obra o autor en relació amb l'assignatura, pactat prèviament amb el professor. Es valorarà la investigació personal, l'ús adequat de les fonts textuals, el plantejament del treball, la redacció correcta i l'aplicació de les convencions formals pròpies d'un treball acadèmic.
2. Comentaris de text (30%): Comentaris i qüestionaris sobre alguns textos seleccionats durant el curs. Es valorarà la capacitat de defensar raonadament les idees, la capacitat d'aprofundiment en la qüestió filosòfica abordada i la claredat expositiva.
3. Assistència i participació activa a l'aula (20%): Es valorarà la interacció, la capacitat de suggerir preguntes, respostes, alternatives i objeccions, la capacitat per al diàleg específicament filosòfic i ús correcte de vocabulari filosòfic.
Utilització eines d'IA: Si s'utilitzen eines d'IA en alguna activitat, cal incloure un paràgraf indicant per a què s'ha utilitzat IA i quines són les indicacions que s'han fet servir per obtenir els resultats. No fer-ho és una violació de les polítiques d'honestedat acadèmica.
Emmanuel Levinas:
Emmanuel LEVINAS, Totalidad e infinito. Ensayo sobre la exterioridad (trad. Miguel García-Baró), Salamanca: Sígueme 2012.
Emmanuel LEVINAS, De otro modo que ser o más allá de la esencia (trad. Antonio Pintor Ramos), Salamanca: Sígueme 2011.
Emmanuel LEVINAS, De Dios que viene a la idea (trad. Graciano González R. Arnaiz y Jesús María Ayuso Díez), Madrid: Caparrós 2001.
Emmanuel LEVINAS, Difícil libertad. Ensayos sobre el judaísmo (trad. Juan Haidar, revisada por Soedade López Campo y Jesús María Ayuso Díez), Madrid: Caparrós 2004.
Emmanuel LEVINAS, Dios, la muerte y el tiempo (trad. María Luisa Rodríguez Tapia), Madrid: Cátedra 2005.
Jean-Luc Marion:
Jean-Luc MARION, El ídolo y la distancia (trad. Sebastián M. Pascual y Nadia Latrille), Salamanca: Sígueme 1999.
Jean-Luc MARION, Siendo dado: Ensayo para una fenomenología de la donación (trad. Javier Bassas Vila), Madrid: Síntesis 2008.
Jean-Luc MARION, Dios sin el ser, (trad. Carlos Enrique Restrepo, Daniel Barreto y Javier Bassas Vila), Castellón: Ellago 2010.
Jean-Luc MARION, Certitudes négatives, Paris: Grasset 2010.
Jean-Luc MARION, Dailleurs, la révélation, Paris: Grasset 2020.
Jean-Yves Lacoste:
Jean-Yves LACOSTE, Experiencia y absoluto (trad. Tania Checchi), Salamanca: Sígueme 2010.
Jean-Yves LACOSTE, La fenomenicidad de Dios. Nueve estudios (trad. Jesús María Ayuso Díez), Salamanca: Sígueme 2019.
Jean-Yves LACOSTE, Le monde et labsence doeuvre, Paris: PUF 1999.
Jean-Yves LACOSTE, Présence et parousie, Paris: Ad solem 2006.
Jean-Yves LACOSTE, Être en danger, Paris: Cerf 2011.
Hans Urs Von BALTHASAR, Gloria, una estética teológica. Vol. 4. Metafísica. Edad Antigua y Vol. 5. Metafísica. Edad Moderna (trad. Vicente Martín y Felipe Hernández), Madrid: Encuentro 1996.
Antonio BERGAMO, Levinas e la curvatura dello spazio intersoggettivo, Roma: Città Nuova 2018.
Philippe CAPELLE-DUMONT, Jean GREISCH, Richard KEARNEY, Jean-Luc MARION, Andreas SPEER, David TRACY, Métaphysique et christianisme, Paris: PUF 2015.
Catherine CHALIER, Lévinas: la utopía de lo humano (trad. Miguel García-Baró), Barcelona: Riopiedras 1995.
Catherine CHALIER, La huella del infinito. Emmanuel Levinas y la fuente hebrea (trad. María Pons Irazazábal), Barcelona: Herder 2004.
Steven DELAY, Phenomenology in France. A philosophical and theological introduction, London & New York: Routledge 2019.
Jacques DERRIDA, «Violencia y metafísica. Ensayo sobre el pensamiento de Emmanuel Levinas» en: La escritura y la diferencia (trad. Patricio Peñalver), Barcelona: Anthropos 1989 (Pensamiento critico/Pensamiento utópico, 38), 107-210.
Emmanuel FALQUE, Le Combat amoureux. Disputes phénoménologiques et théologiques, Paris: Hermann 2014.
Emmanuel FALQUE, Pasar el rubicón. Filosofía y teología: Ensayo sobre las fronteres (trad. Mercedes Huarte y Miguel García-Baró), Madrid: Universidad Pontificia Comillas 2016.
Miguel GARCÍA-BARÓ, Vida y mundo. La práctica de la fenomenología, Madrid: Trotta 1999.
Miguel GARCÍA-BARÓ, La compasión y la catástrofe. Ensayos de pensamiento judío, Salamanca: Sígueme 2007.
Jean GREISCH, Le buisson ardent et les lumières de la raison. Linvention de la philosophie de la religion. Tome II. Les approches phénoménologiques et analytiques, Paris: Cerf 2002.
Martin HEIDEGGER, El ser y el tiempo (trad. José Gaos), México: FCE 1971.
Martin HEIDEGGER, ¿Qué es metafísica? (trad. Helena Cortés y Arturo Leyte), Madrid: Alianza 2014. [Recoge tres textos también presentes en: Martin HEIDEGGER, Hitos (trad. Helena Cortés y Arturo Leyte), Madrid: Alianza 2006.
Edmund HUSSERL, Fenomenologia (ed. i trad. Francesc Perenya Blasi), Barcelona: Edicions 62 1999.
Edmund HUSSERL, Ideas relativas a una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica. Libro primero: Introducción general a la fenomenología pura (trad. José Gaos, revisión de Antonio Zirión Quijano), México: FCE 2014.
Edmund HUSSERL, Meditacions cartesianes: una introducció a la fenomenologia (trad. Francesc Perenya Blasi i Joan González Guardiola), Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona 2016.
Hernán INVERSO, Fenomenología de lo inaparente, Buenos Aires: Prometeo 2019.
Dominique JANICAUD, La phénoménologie dans tous ses états, Paris: Gallimard (Folio Essais) 2009.
Richard KERNEY & Joseph S. OLEARY (dirs.), Heidegger et la question de Dieu, Paris: PUF 2009.
Emmanuel LEVINAS, Descubriendo la existencia con Husserl y Heidegger, Madrid: Síntesis 2005.
Salomon MALKA, Emmanuel Lévinas. La vida y la huella (trad. Alberto Sucasas), Madrid: Trotta 2006
Jean-Luc MARION et Guy PLANTY-BONJOUR (dirs.), Phénoménologie et métaphysique, Paris: PUF 1984.
Jean-Luc MARION, Figures de Phénoménologie. Husserl, Heidegger, Levinas, Henry, Derrida (nouvelle éd. Augmentée), Paris: Vrin 2015.
Dermot MORAN, Introducción a la Fenomenología, Barcelona: Anthropos 2011.
Jan PATOČKA, Introducción a la fenomenología (trad. Juan A. Sánchez, revisión de Iván Ortega Rodríguez), Barcelona: Herder 2005.
Otto PÖGGELER, El camino del pensar de Martin Heidegger, Madrid: Alianza 1986.
Paul RICOEUR, De otro modo. Lectura de De otro modo que ser o más allá de la esencia de Emmanuel Levinas (trad. Alberto Sucasas), Barcelona: Anthropos 1999.
George STEINER, Heidegger, Madrid: FCE 2001.
Xavier ZUBIRI, «Lección V: Husserl» en Cinco lecciones de Filosofía, Madrid: Sociedad de Estudios y Publicaciones 1963, pp. 213-279.