Cada any el nombre de dispositius d'Internet of Things (IoT) connectats creix de manera exponencial. Les xarxes que fan possible aquesta comunicació són molt extenses, però no tenen la capacitat de donar cobertura a tot el territori. En llocs on l’orografia del terreny és molt complicada, o que estan massa lluny de qualsevol població, l'ampliació de la cobertura té uns costos econòmics massa alts i el retorn de la inversió és incert.

En aquests casos, existeixen actualment solucions via satèl·lit que tenen la capacitat de donar cobertura en aquestes zones, tot i que presenten un cost elevat, i en certes zones la visió directa del satèl·lit no queda garantida.

Com a alternativa, el projecte XIOT proposa una xarxa de comunicació de baix cost per a dispositius IoT en zones remotes utilitzant tecnologia NVIS (comunicació ionosfèrica). La principal característica d'aquesta tecnologia és la reflexió de les ones a la ionosfera, fent que la comunicació no requereixi visió directa davant de grans obstacles (a diferència de tots els altres sistemes) i permeti un radi de cobertura de fins a 250 km. Donada la ubicació dels nodes remots, el prototip desenvolupat serà de baix consum i serà autosuficient amb energia de fonts renovables. La utilització d'aquesta tecnologia en l'àmbit IoT obriria les portes a noves aplicacions i millores de la xarxa actual, donant més oportunitats i accés a un sector actualment en fort creixement. Aquesta eina de baix cost permetrà donar peu a noves aplicacions o a millorar les aplicacions actuals quan la solució per satèl·lit, bé per motius tècnics o econòmics, no sigui viable.

Objectius: Fer un prototip funcional d’una xarxa de 3-4 nodes NVIS funcionant en temps real, amb 30-40 sensors connectats a cada node. Un dels nodes actuarà com a concentrador de totes les dades, i les publicarà al núvol, des d’on es permetrà l’accés via web i app-mòbil a les dades dels sensors.

Resultats esperats: Les fites principals que s’esperen aconseguir son:

1.- Posta a punt dels nodes a laboratori

2.- Instal·lació de 3-4 nodes en punts distants de la geografia catalana

3.- Proves d’estrès de la xarxa

4.- Cerca d’usuaris finals de la xarxa

5.- Validació i testeig de la xarxa