Professors Titulars
Professors Docents
Grau en Estudis de lArquitectura o Fonaments de lArquitectura
1- Reforçar conceptes relacionats amb les condicions ambientals de l'espai interior dels edificis i com integrar-los en el procés de disseny arquitectònic.
2 - Integrar en el projecte estratègies per al control lumínic, higrotèrmic, qualitat de l'aire i acústic.
3 - Ser capaç de prioritzar i jerarquitzar les instal·lacions de l'edifici segons el seu impacte sobre l'arquitectura.
COMPETÈNCIES
Bàsiques i generals:
CG1 - Coneixement dels mètodes de recerca i preparació de projectes de construcció.
CG2 - Capacitat per crear projectes arquitectònics que satisfacin alhora les exigències estètiques i tècniques, així com les necessitats dels seus usuaris, respectant els límits imposats pels factors pressupostaris i la normativa sobre construcció.
IS1 - Capaces d'analitzar i sintetitzar marcs conceptuals, generant nous coneixements.
IS2 - Capaces d'organitzar i planificar l'aplicació dels nous coneixements.
IS8 - Capaces d'adquirir habilitats de gestió de la informació (habilitat per buscar i analitzar informació de diverses fonts).
CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
CB7 - Els estudiants han de saber aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
CB8 - Els estudiants han de ser capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
CB9 - Els estudiants han de saber comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats de manera clara i sense ambigüitats.
CB10 - Els estudiants han de posseir les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant de manera majoritàriament autodirigida o autònoma.
Específiques:
A19 - T-PROJECTE D'INSTAL·LACIONS HIDRÀULIQUES. Aptitud o capacitat per concebre, dissenyar, calcular, integrar en edificis i conjunts urbans i executar instal·lacions de subministrament, tractament i evacuació d'aigües, així com per assessorar tècnicament sobre aquests aspectes.
A1 - P-PROJECTE BÀSIC ARQUITECTÒNIC I URBÀ. Aptitud o capacitat per aplicar els principis bàsics formals, funcionals i tècnics a la concepció i disseny d'edificis i conjunts urbans, definint-ne les característiques generals i prestacions a assolir.
A2 - P-PROJECTES EXECUTIUS. Aptitud o capacitat per elaborar projectes integrals d'execució d'edificis i espais urbans amb un grau de definició suficient per a la seva completa posada en obra i equipament de serveis i instal·lacions.
El curs s'estructura al voltant d'una sèrie d'etapes que reflecteixen el procés de desenvolupament d'un projecte professional. Inclou la introducció als conceptes fonamentals d'instal·lacions arquitectòniques i normatives aplicables a Barcelona, seguit d'estudis de cas i exercicis pràctics que exploren solucions específiques per al control ambiental en edificacions. Els estudiants avançaran des de la conceptualització inicial fins a l'elaboració detallada de les instal·lacions en el seu projecte final, aplicant mètodes d'anàlisi i disseny que prioritzin l'eficiència energètica, la sostenibilitat i el confort interior. Es fomenta la integració de coneixements teòrics amb aplicacions pràctiques, garantint una formació integral per afrontar els reptes contemporanis en el disseny d'instal·lacions en arquitectura.
El curs del Màster Habilitant en Arquitectura adopta un enfocament pràctic i teòric centrat en el desenvolupament coherent d'instal·lacions d'edificació que compleixin amb les normatives vigents a Barcelona. Aquest taller acompanya l'estudiant al llarg de totes les etapes del seu projecte, des de l'anteprojecte fins al projecte executiu, enfocant-se en els aspectes ambientals interiors de l'edifici. Es promou un aprenentatge actiu i col·laboratiu, on s'aprofundeix progressivament en la integració d'estratègies arquitectòniques passives i actives per optimitzar les condicions lumíniques, higrotèrmiques, la qualitat de l'aire i l'acústica, preparant els estudiants per afrontar els reptes tècnics i normatius de manera efectiva.
10% Participació a classe
10% Presentacions
80% Projectes
1 - Participació a classe (10%): Es valorarà l'assistència regular i la participació constructiva a les classes i tallers. És important la interacció contínua i l'intercanvi d'idees sobre pràctiques sostenibles i ecoeficients.
2 - Presentacions (10%): La qualitat de la representació gràfica i la claredat en l'exposició oral i escrita del projecte són fonamentals. Es valorarà la capacitat de l'estudiant per comunicar efectivament els beneficis i la implementació de les seves propostes sostenibles i ecoeficients.
3 - Projectes (80%): Aquest criteri avalua la capacitat de l'estudiant per dissenyar solucions que no només siguin innovadores, sinó també viables i coherents amb els principis de sostenibilitat i ecoeficiència. Es tindran en compte aspectes com la minimització de l'impacte ambiental i l'optimització de l'ús de recursos.
- Escritos climáticos; Philippe Rahm, Puente editores, 2021
- De lo mecánico a lo termodinámico, por una definición energética de la arquitectura y del territorio; Javier García Germán, Gustavo Gili, 2010
- Thermodynamic interactions; Javier García-Germán, ACTAR, 2017
- Thermally active surfaces in architecture; Kiel Moe, Princeton architectural press, 2010
- "Lightness (The inevitable renaissance of minimum energy structures)"; Adriaan Beukers, Ed van Hinte; Netherlands Design Institute, 010, 1998
- Los Ángeles. La arquitectura de cuatro ecologías; Reyner Banham, 1971, Puente editores, 2016
- "Cradle to Cradle. Remaking the way we make things"; W. McDonough, M. Braungart; Vintage Books, 2008
- Climate as a Design Factor; Philippe Rahm et al., Quart Verlag, 2014
- Código de Accesibilidad de Catalunya.
- Código Técnico de la edificación. Documentos Básicos.
- Abalos, I., Herreros, J. Técnica y Arquitectura en la ciudad contemporánea. Ed. Nerea.
- Banham, R. La Arquitectura del entorno bien climatizado. Ed. Infinito.
- Tedeschi, E. Teoría de la Arquitectura. Ed. Nueva Visión.
- Edwards, Brian Guía básica de la sostenibilidad Ed.: GG ISBN 9788425222085
- Eiler, S. Experiencia de la Arquitectura. Ed. Biblioteca Universitaria Labor.
- Gauzin-Muller, Dominique. 25 casas ecológicas . Ed: GG ISBN: 9788425220913
- Olgyay, V. Arquitectura y Clima. Ed. Gustavo Gili.
- Coch, H., Serra, R. El disseny energètic a larquitectura. Ediciones UPC.
- Serra, Rafael; Coch, Helena. Arquitectura y energía natural. Ed.: UPC (2001).
- Serra, R. Les energies a larquitectura. Ediciones UPC.
- Serra, R. Arquitectura y climas. Ed. G. G. Básicos
- Serra, Rafael. Clima, lugar y arquitectura. Ed.: CIEMAT, (1989).
- Jourda, Françoise-Hélène. Pequeño manual del proyecto sostenible. Ed.:Gustavo Gili
- Paricio, I. La protección solar. Colección cuadernos bisagra. Ed. Bisagra.(1999)
- Sanmiguel, Sandra; European Commission. Un Vitruvio ecológico: principios y práctica del proyecto arquitectónico sostenible. Ed.: Gustavo Gili, (2007).
- Rybczynski, Witold. La Casa, historia de una idea Ed.: NEREA ISBN: 9788489569140
- Sage, Konrad. Instalaciones técnicas en edificios. 3a Ed.: Gustavo Gili, (1980).
- Serra, Rafael. Arquitectura i màquina: principis d'instal·lacions als edificis: Ed.: UPC
- Fumadó, J. L. Climatización de edificios. Ed. El Serval.
- Isover. Manual de aislamiento en la edificación.
- Paricio, I. Colección cuadernos bisagra. Ed. Bisagra.
- Cita V. Manual del Vidrio.
- De las Casas, J. Mª., González, R., Puente, R. Curso de iluminación integrada en la arquitectura. Madrid: Colegio oficial de Arquitectos de Madrid.
- Feijo, J. Instalaciones de iluminación en la arquitectura. Universidad de Valladolid.
- Pérez M. Compendio práctico de acústica aplicada. Ed. Láser.
- Carrión, Antoni. Diseño acústico de espacios arquitectónicos. Ed.: UPC, (1998).
- Meisser, M. Acústica de los edificios. Ed. ETA.
- Estudio de acústica de la Salle. Ed. La Salle.
- Allen, E. Cómo funciona uno edificio. Principios elementales. Barcelona: Editorial GG, 1982.
- Arizmendi, L. J. Cálculo y normativa básica de las instalaciones en los edificios. Tomos I, II y III. Pamplona: Editorial Eunsa, 2005.
- Fumadó, J.L. Las instalaciones de servicios en los edificios I. La Coruña: Colegio de Arquitectos de Galicia, Comisión de Asesoramiento Tecnológico, 2004.
- Fumadó, J.L., Paricio, I., El tendido de las instalaciones. Barcelona: Editorial Bisagra, 1999
- Sage, K. Instalaciones técnicas en edificios. Barcelona: Editorial GG, 1980, 3a edició
- Serra, R. Arquitectura i màquina: principis d'instal·lacions als edificis. Barcelona : Edicions UPC, 1996
- Wellpott, E. Las instalaciones en los edificios, Barcelona: Editorial GG, 2009.
- Martín Gómez, C. (2006) Las instalaciones y la arquitectura. Tectónica, 21, 4-27
- Briz, J., Apuntes tercer curso de arquitectura. La Salle Arquitectura. Carpeta de documentación 218
- Normativa daplicació. Código Técnico de la edificación. Documentos Básicos SI, SUA, HE, HS.
- TECTÓNICA 14 acústica
- TECTÓNICA 20 Instalaciones
- TECTÓNICA 24 Iluminación (1) artificial
- TECTÓNICA 37 aislamiento acústico