Professors Titulars
Professors Docents
Grau en Estudis de lArquitectura o Fonaments de lArquitectura
1 - Aprofundir en el coneixement històric i tècnic de l'arquitectura mediterrània.
Els estudiants hauran d'adquirir una comprensió avançada de les característiques distintives, l'evolució històrica i els mètodes constructius de l'arquitectura mediterrània. Això inclou l'estudi de materials tradicionals, tècniques de construcció i l'adaptació climàtica de les estructures al llarg de diferents períodes i regions mediterrànies.
2 - Desenvolupar habilitats crítiques i analítiques aplicades a l'estudi de l'arquitectura mediterrània.
Els estudiants seran capacitats per analitzar críticament els exemples arquitectònics mediterranis, identificant influències culturals, socials i ambientals en les obres. S'encoratjarà la capacitat de discernir com aquests factors han modelat l'estètica i la funcionalitat de l'arquitectura regional, aplicant aquests coneixements a projectes contemporanis.
3 - Fomentar la integració de conceptes de sostenibilitat i adaptació en el disseny arquitectònic inspirat en models mediterranis.
Els estudiants exploraran com els principis de disseny i les estratègies de sostenibilitat presents en l'arquitectura mediterrània poden ser adaptats i aplicats en nous projectes arquitectònics. Aquest objectiu busca promoure la innovació en el disseny arquitectònic que respongui tant a les necessitats modernes com als reptes ambientals, mantenint un diàleg amb les tradicions arquitectòniques del Mediterrani.
COMPETÈNCIES
Bàsiques i generals:
CG2 - Capacitat per crear projectes arquitectònics que compleixin tant les exigències estètiques com tècniques i els requisits dels seus usuaris, respectant els límits imposats pels factors pressupostaris i la normativa de construcció.
IS1 - Capacitat per analitzar i sintetitzar marcs conceptuals, generant nous coneixements.
IS5 - Capacitat per comunicar-se de forma oral i escrita en la pròpia llengua en una explicació tècnica arquitectònica.
IS8 - Capacitat per adquirir habilitats de gestió de la informació (habilitat per cercar i analitzar informació de fonts diverses).
CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
CB7 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
CB8 - Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
CB9 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats de manera clara i sense ambigüitats.
CB10 - Que els estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant de manera majoritàriament autodirigida o autònoma.
Transversals:
IT3 - Capacitat per treballar en un context internacional.
IT1 - Capacitat per adquirir una actitud crítica i autocrítica.
Específiques:
A4 - P-PROGRAMACIÓ FUNCIONAL. Aptitud o capacitat per elaborar programes d'edificis, considerant els requisits de clients i usuaris, analitzant els precedents i les condicions de localització, aplicant estàndards i establint dimensions i relacions d'espais i equipaments.
A8 - P-CRÍTICA ARQUITECTÒNICA. Aptitud o capacitat per analitzar morfològicament i tipològicament l'arquitectura i la ciutat per explicar els precedents formals i programàtics de les solucions projectuals.
A1 - P-PROJECTE BÀSIC ARQUITECTÒNIC I URBÀ. Aptitud o capacitat per aplicar els principis bàsics formals, funcionals i tècnics a la concepció i disseny d'edificis i conjunts urbans, definint-ne les característiques generals i les prestacions a assolir.
El programa del curs està estructurat per proporcionar una experiència educativa completa, combinant conferències teòriques amb estudis de cas pràctics i visites a llocs rellevants, quan sigui possible. Els estudiants analitzaran les tècniques constructives tradicionals i els materials autòctons, així com les estratègies de disseny adaptatiu que responen al clima mediterrani específic. Aquest enfocament integral permet no només aprendre sobre l'estètica i funcionalitat de l'arquitectura mediterrània, sinó també entendre els principis de sostenibilitat que poden aplicar-se en el context global actual de l'arquitectura.
Al final del curs, els estudiants estaran equipats per aplicar aquests aprenentatges en els seus futurs projectes de disseny, valorant la importància de la integració cultural i ambiental en l'arquitectura moderna.
El curs se centra en una metodologia d'ensenyament interactiva i multidisciplinària que promou la comprensió profunda dels valors arquitectònics i culturals del Mediterrani. A través de conferències, anàlisis crítiques i projectes pràctics, els estudiants seran encoratjats a investigar i reflexionar sobre com els factors geogràfics, històrics i socials influeixen en el disseny arquitectònic. Aquest enfocament busca fomentar la capacitat dels estudiants per integrar el coneixement teòric amb aplicacions pràctiques, preparant-los per afrontar els reptes del disseny contemporani amb solucions innovadores i respectuoses amb el context cultural i ambiental específic de la regió mediterrània.
30% Participació a classe
10% Presentacions
60% Projectes. Recerca i Integració en el Projecte
1 - Participació a classe - 30% del total de la qualificació: Aquest criteri avalua l'assistència regular i la participació activa i constructiva a les classes i tallers. S'espera que els estudiants contribueixin al debat i a la reflexió col·lectiva sobre els temes tractats relacionats amb l'arquitectura mediterrània.
2 - Presentacions - 10% del total de la qualificació: S'avaluarà la qualitat de les presentacions orals i escrites, incloent-hi la claredat en l'exposició d'idees, la qualitat gràfica dels materials de suport utilitzats (com diapositives, diagrames o imatges) i la capacitat per argumentar i defensar els punts de vista propis sobre l'arquitectura mediterrània.
3 - Projectes. Recerca i Integració en el Projecte - 60% del total de la qualificació: Aquest criteri valorarà la capacitat de l'estudiant per dur a terme una recerca sobre un tema específic i com aquesta recerca s'integra i enriqueix el projecte desenvolupat. S'espera que l'estudiant demostri originalitat, profunditat analítica i una connexió clara entre la teoria i la recerca realitzada.
Cadascun d'aquests components contribueix a una avaluació integral de l'estudiant, reflectint la seva capacitat per entendre, analitzar i comunicar els aspectes clau de l'arquitectura mediterrània en un context teòric.
- Abalos Iñaki Llinas Josep. Puente Moises. Alejandro de la Sota. Arquia/ Temas. Fundación caja
de Arquitectos 2009.
- LArquitectura dels anys cinquanta a Barcelona. Generalitat de Catalunya, Cambra Oficial de la
- Propietat Urbana de Barcelona, Fundacio Caixa de Barcelona, Escola Técnica superior dArquitectura del Valles. Barcelona 1987.
- Alday I; Llinas J; Martinez Lapeña J.A; Moneo R; Aprendiendo de todas sus casas. Ediciones UPC. ETSAV 1996
- Bohigas Oriol. Les Avanguards arquitectóniques. NEXUS nº 9 Fundació Caixa de Catalunya
- Borrás Mª Luisa. Sert. Arquitectura Mediterránea. Ed. Poligrafa. Barcelona.
- Coderch de Sentmenat. Ministerio de Cultura/Dirección General de bellas Artes. Edicion itineranre.1980
- Le Corbusier. Obra completa. W. Boesiger. O.Stonorov. Les Editions dArchitecture (Aertemis
zurich 1964).
- Pikionis Dimitris 1887-1968. Museum of Finish Architecture Catalogo de la Exposición. 1993.
- Pikionis Dimitris Architect 1887-1968. A SENTIMENTAL TOPOGRAPHY. Architectural Associaton
London1989.Piñon Helio. Arquitecturas Catalanas.. La Gaya ciencia Barcelona 1977.
- Piñon Helio/ f. Català-Roca. Arquitectura moderna en Barcelona (1951-º976). Edicions UPC 1996.
- Alsina Claudi, Feliu Gaspar, Marquet Louis. Diccionari de mesures catalanes. Editorial Curial
Barcelona 1996.
- Arnuncio Juan Carlos. Colgados de una bandada de ocas. ABADA editores, Madrid 2015.
- Alvarez Fernando Roig J. Antontio Bonet Castellana 1913-1989. Ministerio de Fomento. COAC
- Banham Reyner. El brutalismo en Arquitectura. ed.G.G.Barcelona 1967
- Bassegoda Buenaventura. La Bóveda Catalana. Discurso leído en la Real Academia de Ciencias. Barcelona 1947
- Behling Sophia y Stefan. Sol Power. La evolución de la arquitectura sostenible.
- Norman Foster. Ed. Gustavo Gili Barcelona 2002
= Bell Julian. ¿ Qué es la pintura?. Representación y arte Moderno.
- Bozal V. y otros. España vanguardia astistica y realidad social 1936-1976. G.G Barcelona 1976
- Bucci Federico, Mulazzani Marco. Luigi Moretti. Works and Writings. Princeton Architectural
Press. New York. 200
- Cardozo Joaquim. Forma Estática-Forma Estética. Cámara dos Deputados Brasilia 2009
- Carrano Eleonora. Luigi Moretti LOeuvre romaine.. Prospettive Edizioni. Roma 2006.
- Chueca Goitia Fernando: Breve historia del urbanismo. Alianza editorial Madrid 1968
- Diez Barreñada Rafael. Coderch. Variaciones sobre una casa. Arquitesis. Fundación Caixa de
Arquitectos 2003
- Gans Deborah. Guía de Arquitectura. Le Corbusier ed G.G Barcelona 1988.