Aquesta assignatura abasta el període que va des del començament del segle XX fins als nostres dies. Els estudiants entraran en contacte amb una sèrie de pensadors singulars i un conjunt de categories filosoficopolítiques que, d'alguna manera, comparteixen certes herències del llegat de Marx, encara que no sempre des de punts de vista o interessos similars, i que s'emmarquen dins de les anomenades Teories Crítiques Contemporànies.
UNITAT 1: Crítica i Dialèctica
Tema 1. La tradició del pensament crític: Marx, Nietzche i Freud
Tema 2. El llegat de Hegel
Tema 3. Síntesi de categories clau de les teories crítiques
UNITAT 2: Recepció i actualitat de Marx (Lukàcs, Korsch i Gramsci
Tema 1. Crítica(s) i emancipació
Tema 2. Panorama general del pensament de Lukàcs, Korsch i Bloch
Tema 3. Aportació de Gramsci a les teories crítiques. Conceptes-clau
UNITAT 3: L'escola de Frankfurt i la teoria crítica de la societat.
Tema 1. El projecte teòric inicial: la teoria crítica de la societat
Tema 2. Una nova filosofia de la història
Tema 3. Crítica de la raó instrumental
Tema 4. Ideologia i sistemes de domini
UNITAT 4: (De)construccions crítiques
Tema 1. Postestructuralisme
Tema 2. Deconstruccions
Tema 3. El debat sobre la postmodernitat
Tema 4. Postmarxisme
Tema 5. Temes actuals a les Teories crítiques
Per al desenvolupament de l'assignatura es faran servir les estratègies següents:
- Mètode expositiu: Presentació del contingut teòric mitjançant classe presencial i documentació a la plataforma.
- Anàlisi de textos i documents: Lectura personal dels materials que recullen els continguts principals de lassignatura Preparació individual i posada en comú, en sessions grupals (presencials o virtuals).
- Mètode de presentació oral: exposicions i presentacions dels estudiants
- Mètode de presentació escrita: Contestació per part de l'estudiant i entrega de
els qüestionaris de les unitats temàtiques.
- Portfoli final. Presentació final dels qüestionaris.
Convocatòria ordinària: Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària s'han d'haver realitzat totes les activitats objecte d'avaluació. Les activitats avaluables s'han de lliurar en les dates indicades pel/per la professor/a. Si per alguna raó degudament justificada i comunicada al/la professor/a, no s'haguessin pogut lliurar en el període fixat, es podrà fer abans de la data de realització de l'examen de l'assignatura, de manera que el/la professor/a les pugui qualificar, encara que en aquest cas no estarà obligat a remetre a l'alumne/a els seus comentaris sobre aquestes activitats. D'altra banda, l'alumne/a té dret a realitzar la prova escrita final, encara que no hagi lliurat totes les altres activitats objecte d'avaluació, però només es calcularà la nota final de l'assignatura si ha lliurat totes les activitats i segons els criteris davaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d'avaluació, constarà a l'acta com a "No presentat" a la convocatòria.
Convocatòria extraordinària: Els criteris d'avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades al curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades (inclosa la de la prova escrita final), a lespera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l'avaluació ordinària. Aquesta mesura s'aplica únicament a cada curs en vigor, de manera que, si no supera la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula suposarà la repetició de l'assignatura completa.
Proves escrites: 40%
Anàlisi de tasques i treballs escrits: 30%.
Proves orals, incloses l'exposició i la defensa dels treballs realitzats: 10%.
Treballs grupals i comentari de textos a l'aula: 20%.
REALE, G Y ANTISERI, D. (1991). Historia del pensamiento filosófico y científico, vol. III
Barcelona, Herder.
GARRIDO, M., VALDÉS LUIS M. & ARENAS, L. (coords.) [2019]. El legado filosófico y científico del siglo XX. Madrid: Cátedra.
Anderson, P. (2017). Tras las huellas del materialismo histórico. Madrid: Siglo XXI
Anderson, P. (2017). La palabra H. Peripecias de la Hegemonía. Madrid: Akal.
Angermuller, J. (2019). ¿Quién dijo posestructuralismo? La creación de una generación intelectual. Madrid: Dado.
Buchanam, I. (2018). A Dictionary of Critical Theory. Oxford: Oxford Press.
Coreth, E. y Ehlen, P. (2016). La filosofía del siglo XX. Barcelona: Herder.
Cortina, A. (2008). La Escuela de Frankfurt: crítica y utopía. Madrid: Síntesis.
Duque, F.& Cadahia, L. (2013). Indignación y rebeldía. Madrid: Abada.
Forst, Rainer (2014). Justificación y Crítica. Perspectivas de una teoría crítica de la política. Madrid/Buenos Aires: Katz.
Garces, M. (2015). Filosofía Inacabada. Barcelona: Galaxia Gutemberg
Gramsci, A. (2018). Pasado y Presente. Cuadernos desde la cárcel. Barcelona: Gedisa (prefacio de J.L. Villacañas).
Koselleck, R. (2021). Crítica y Crisis. Un estudio sobre la patogénesis del mundo burgués.
Madrid: Trotta.
Koselleck, R.; Stuke, H. y Gumbrecht, H.U. (2021). Ilustración, progreso y modernidad. Madrid: Trotta.
Harvey, David (2012). Espacios de esperanza. Madrid: Akal.
Horkheimer, M. (2010). Crítica de la razón instrumental. Madrid: Trotta.
Horkheimer, M. y Adorno, Th.W. (2018). Dialéctica de la ilustración. Madrid: Trotta.
Insausti, Xabier (2017). Filosofar o morir. La actualidad de la Teoría Crítica. Madrid: Plaza y Valdés.
Jeffries, S. (2018). Gran Hotel Abismo. Una biografía coral de la Escuela de Frankfurt. Madrid: Turner.
Keucheyan, Razmig (2013). Hemisferio Izquierda. Un mapa de los nuevos pensamientos críticos. Madrid: Akal.
Leiva, G. (2005). La teoría crítica y las tareas actuales de la crítica. Barcelona: Anthropos.
Löwith, K. (2008). De Hegel a Nietzsche: la quiebra revolucionaria del pensamiento en el
siglo XXI. Buenos Aires: Katz.
Lunn, E. (1986). Marxismo y modernismo: Un estudio histórico de Lukács, Brecht, Benjamin y Adorno. México: FCE.
Marcuse, H. (2011). Entre Hermenéutica y Teoría crítica. Artículos 1929-1931. Barcelona: Herder.
Moreno, J.L. (ed) (2021). Ir a clase con Foucault. Madrid: Sglo XXI
Muñoz, J. (2003). Figuras del desasosiego moderno. Madrid: Antonio Machado.
Muñoz, J. (2011). Melancolía y verdad: invitación a la lectura de Th.W. Adorno. Madrid: Biblioteca Nueva.
Muñoz, J. (2013). Filosofía y Resistencias: Intervenciones. Madrid: Biblioteca Nueva.
Muñoz, J., Arenas, L. y Perona, A.J. (2002). El retorno del pragmatismo. Madrid: Trotta
Revel, Judith (2014). Foucault, un pensamiento de lo discontinuo. Madrid/Buenos Aires: Amorrortu.
Rodríguez Marciel, C. (eds.) (2014). 12 pensadores (y uno más) para el siglo XXI. Madrid: Dykinson.
Wiggershaus, R. (2010). La escuela de Fráncfort. México: FCE.